DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
Se encuentran a menudo cerca de yacimientos arqueológicos de pueblos precolombinos, aunque esto no permite afirmar que fueran realizadas por ellos. En los años 60, muchas fueron trasladadas para adornar jardines públicos y privados, lo que ha modificado su situación original y dificulta el trabajo de los expertos. Su tamaño oscila entre varios centímetros y más de 2 metros de diámetro y pueden alcanzar las 16 toneladas. Construidas en granito Andesita y roca sedimentaria, se cree que fueron transportadas a través del río, ya que este tipo de piedra se encuentra en otro punto de la isla.
Entre 1940-41, la antropóloga norteamericana Doris Zemurray Stone (1909-1994) realizó varias investigaciones, descubriendo que las esferas estuvieron acompañadas por grandes estatuas de animales y humanas, siendo posibles sitios ceremoniales. Sus estudios fueron seguidos en 1948 por los del arqueólogo experto en civilizaciones indígenas Samuel K. Lothrop, publicados en 1963 por el Peabody Museum, Cambridge, Massachussets, como “Archelogy of the Diquís Delta Costa Rica”. Desde los 90, las investigaciones continúan dentro del proyecto “Hombre y Ambiente en el Delta del Diquís”, impulsado por el Museo Nacional de Costa Rica, quien gestiona la repatriación de las esferas dispersas dentro y fuera de la isla hasta su emplazamiento original para intentar reconstruir su posición.
Algunos arqueólogos creen que fueron realizadas por la bélica tribu de los Chibcha, entre el 200 a.C. y el 800 d.C. Se trataría de símbolos de poder entre grupos y su tamaño estaría relacionado con el estatus de cada pueblo. El investigador Michael O’Reilly las considera cartas celestes con una finalidad ceremonial o un calendario orientativo. Según él, la esfera encontrada en 1979 en Guayabo de Turrialba habría servido para indicar los solsticios, la duración de la época de lluvias y el día más largo del año. En su libro “La Atlántida en América”, el antropólogo estonio Iván Zapp afirma que podrían ser piedras originarias del mítico continente desaparecido hace 12.000 años. Con la ayuda del Comandante de las Líneas Aéreas de Costa Rica Carlos Araya y un atlas mercator descubrió que señalaban a distintas direcciones, como si se tratara de mapas a gran escala. Uno de los trayectos trazaba una línea recta hasta la Isla del Coco, las Islas Galápagos y seguía hasta la Isla de Pascua. Un segundo grupo estaba orientado hacia Jamaica, Bermudas y Cuba, mientras que otras apuntaban hacia Gizeh en Egipto y Stonehenge en el Sur de Inglaterra.
¿Alineaciones astronómicas, símbolos políticos, acumuladores de energía telúrica, objetos de culto o representaciones de naves extraterrestres? Antiguas leyendas afirmaban que contenían tesoros, por lo que muchas fueron destruidas. Actualmente las investigaciones parecen revelar que fueron construidas por medio de las técnicas de picado y pulido de la roca por una nación amerindia muy organizada, que se desarrolló en el Delta del Diquís, en un período que abarcó desde 200 años d.C. hasta el primer contacto con los españoles.
Es troben sovint prop de jaciments arqueològics de pobles precolombins, encara que això no permet afirmar que varen ser realitzades per ells. Els anys 60, moltes varen ser traslladades per adornar jardins públics i privats, la qual cosa ha modificat la seva situació original i dificulta el treball dels experts. La seva mida oscil·la entre alguns centímetres i més de 2 metres de diàmetre i poden arribar a les 16 tones. Construïdes en granit Andesita i roca sedimentària, es creu que varen ser transportades a través del riu, ja que aquest tipus de pedra es troba en un altre punt de l’illa.
Entre 1940-41, l’antropòloga nord-americana Doris Zemurray Stone (1909-1994) va realitzar algunes investigacions i va descobrir que les esferes havien estat acompanyades de grans estàtues d’animals i humanes, essent possibles llocs cerimonials. Els seus estudis varen ser seguits el 1948 pels de l’arqueòleg expert en civilitzacions indígenes Samuel K. Lothrop, publicats el 1963 pel Peabody Museum, Cambridge, Massachussets, com “Archelogy of the Diquís Delta Costa Rica”. Des dels 90, les investigacions continuen dins el projecte “Hombre y Ambiente en el Delta del Diquís”, impulsat pel Museo Nacional de Costa Rica, el qual gestiona la repatriació de les esferes disperses dins i fora de l’illa fins el seu lloc original per intentar reconstruir la seva posició.
Alguns arqueòlegs creuen que varen ser realitzades per la bèl·lica tribu dels Chibcha, entre el 200 a.C. i el 800 d.C. Es tractaria de símbols de poder entre grups i la seva mida estaria relacionada amb l’estatus de cada poble. L’investigador Michael O’Reilly les considera cartes celestes amb una finalitat cerimonial o un calendari orientatiu. Segons ell, l’esfera trobada el 1979 a Guayabo de Turrialba hauria servit per indicar els solsticis, la duració de l’època de pluges i el dia més llarg de l’any. Al seu llibre “La Atlántida en América”, l’antropòleg estonià Iván Zapp afirma que podrien ser pedres originàries del mític continent desaparegut fa 12.000 anys. Amb l’ajuda del Comandant de les Línies Aèries de Costa Rica Carlos Araya i un atles mercator va descobrir que assenyalaven cap a distintes direccions, com si es tractàs de mapes a gran escala. Un dels trajectes traçava una línia recta fins l’Illa del Coco, les Illes Galápagos i seguia fins l’Illa de Pasqua. Un segon grup estava orientat cap a Jamaica, Bermudes i Cuba, mentre que altres apuntaven cap a Gizeh a Egipte i Stonehenge al Sud d’Anglaterra.
Alineacions astronòmiques, símbols polítics, acumuladors d’energia tel·lúrica, objectes de culte o representacions de naus extraterrestres? Antigues llegendes afirmaven que contenien tresors, per la qual cosa moltes varen ser destruïdes. Actualment les investigacions semblen revelar que varen ser construïdes per mitjà de les tècniques de picat i polit de la roca per una nació ameríndia molt organitzada que es va desenvolupar al Delta del Diquís, en un període que va abraçar des de 200 anys d.C. fins el primer contacte amb els espanyols.
Even though they are often situated nearby pre-Columbian archaeological sites, it is uncertain whether they made them. During the 60’s, many of the spheres were used to decorate public and private gardens and their original position was modified, which complicates the experts’ research. Their size varies from some centimetres to 2 metres diameter and their weight can reach 16 tones. They were made of Andesita granite and sedimentary rock. They seem to have been transported along rivers, as this type of stone originates from another area.
Between 1940-41, the North American anthropologist Doris Zemurray Stone (1909-1994) discovered that the spheres had been found together with big human and animal sculptures in areas, which had probably been ceremonial sites. Her studies were followed in 1948 by those of Samuel K. Lothrop, archaeological expert in indigenous civilizations. They were published in 1963 by the Peabody Museum, Cambridge, Massachusetts, as “Archaeology of the Diquís Delta Costa Rica”. Since the 90’s, the research continues within the project “Hombre y Ambiente en el Delta del Diquís”, fostered by the Museo Nacional de Costa Rica, which is trying to repatriate the spheres to return them to their original sites and positions.
Some archaeologists think that they were made by a warring tribe of the Chibcha, between 200 A. C. and 800 A. D. They were symbols of power among the groups and their size was proportional to their status. The researcher Michael O’Reilly considers them as celestial maps with a ceremonial purpose or an orientation calendar. Accordingly the sphere found in 1979 in Guayabo de Turrialba would indicate the solstices, the duration of the rainy season and the longest day of the year. In his book “La Atlántida en América”, the Estonian anthropologist Iván Zapp thinks that they could be original stones of the mythic continent lost 12.000 years ago. With the help of Commander Carlos Araya of Costa Rica Airlines and a Mercator atlas he discovered that they pointed in different directions, as if they had been large-scale maps. One of them traced a line to Cocos Island, the Galapagos Islands and ended in Easter Island. A second group was oriented towards Jamaica, Bermuda and Cuba. Others pointed at Gizeh in Egypt and Stonehenge in the South of England.
Were they astronomical alienations, political symbols, accumulators of telluric energy, cult objects or UFO representations? According to the ancient legends they contained treasures and gold and some of them were destroyed. The last research theories seem to reveal that they were made by the the technique of hewing and polishing by a well organized Amerindian civilization, present in the Delta of the Diquís River, between 200 A. C. and the first Spanish conquest.